1. |
Flors amb peus
05:08
|
|
||
|
FLORS AMB PEUS
No he sabut tractar
amb la resta del planter
m’heu criat com si fos
el putxinel·li dels vostres sons.
Adéu, ho he notat
de debò aquest cop:
no m’han sabut criar,
no m’han ofert el provocar la fam.
Ja no hi sóc, ja sóc fora
no puc compartir la sort.
Compassió, blava-verda fosca i clara
és el que té aquesta munió.
Ni un moment tan sols
t’han deixat trobar-te el suc,
la matèria s’endevina,
la flor al cul neix si plou.
T’han sabut xuclar
la part bona de la sang,
no saps si és negre o no la neu
que ha cobert les il·lusions al sot de greus.
Ja no hi sóc, ja sóc fora
no puc compartir la sort.
Compassió, blava-verda fosca i clara
és el que té aquesta munió.
Flors amb peus
al voltant de l’escurçó,
tres paisatges empotrats
dins de la fresca neu...
que no deixa per si un cas
un núvol ens regui al nas
la flor nascuda a dins
d’olorar el que ens fa i desfà...
que ens fa i desfà.
Ja no hi sóc...
No és magnífic ser el que un pot ser!
|
||||
2. |
|
|||
|
DIORAMES ERRANTS (FI D'UNA SEGONA DÈCADA PLENA DE PAPALLONES)
Som bastards.
En som uns quants,
però ens heu criat
i ens heu privat.
Som bastards.
En som uns quants,
però ens heu llepat
i ens heu gastat.
El sol s'ha apagat,
s'ha mort el cel.
Papallones de mel.
Les flors s'han pansit,
preneu l'arreu.
Papallones entreu.
El temps s'ha entristit,
Kali no riu.
Papallones dormiu.
Els anys han passat,
ha estat molt breu.
Papallones adéu.
Ben trobats, ratpenats.
Sabeu on sou? Sabeu on sou?
Esteu cansats, deu anys vivint... gaudint.
Ben trobats, ratpenats.
Adéu-siau, a tot babau.
Heu vist el sol? Està tot sol
marcant les deu i deu minunts... somrient.
Adéu-siau, ratpenats.
Som bastards...
|
||||
3. |
|
|||
|
ANALOGIA D'UN DELS VINT FLAMS DE PEDRA EN PLENA DESCOMPOSICIÓ
No tot canvia sense abans
haver plorat la mort d’algú.
Desitjo aquesta mort,
però mai la ploraré.
Esquitxos, babes que no se’m donen.
Caramels sense la suor
per poder dir que eren de cotó.
Potser resulta violent,
però escolta’m, parla’m i mira’m;
pensa’m, toca’m,
pensa’m, toca’m i mira’m
i jo ploraré amb un gran somriure amb tu,
només amb tu.
La mort ens ha angoixat
tots aquests anys
i els hem deixat ben sols
com a essència de flors.
Verd fosc, menta, nou,
que no parlin els meus plors.
On són?
Ja no hi són!
Potser resulta violent,
però et trenco, t’estripo i et llenço.
Et cuino, et tasto, quin fàstic, et llenço...
i ja no ploraré amb un gran somriure amb tu,
ja no ets tu.
|
||||
4. |
El nen groc
05:34
|
|
||
|
EL NEN GROC
La Clàudia no va voler marxar mai
d'aquesta casa,
el nen groc s'ha quedat amb tu
t'ha deixat la part fosca de la llum.
La mare no va voler claudicar,
però no tens la raça.
El nen groc s'ha menjat la llum,
s'ha enfosquit la família que t'acull.
La llum groga ja està a punt!
La llum groga...
No té cap matís que apunti al desig.
El pronòstic del metge indicava l'incert;
per part meva no hi va haver cap retret...
l'esperança en primera instància
fou no estar al mig!
La Clàudia no va voler marxar mai
d'aquesta casa,
el nen groc s'ha quedat amb tu
t'ha deixat la part fosca de la llum.
La mare no va voler claudicar,
però no tens la raça.
El nen groc s'ha menjat la llum,
s'ha enfosquit la família que t'acull.
|
||||
5. |
|
|||
|
LA JOIOSA AMBICIÓ QUE ENS VA PARIR (PART 3)
No has trobat qui et digui
amb qui hauries d’haver parlat.
No has donat, no has treballat,
però has tingut la sort
de poder cobrar...
un pal de cop ha aparegut
i t’ha tornat els símptomes de passat
que van canviar el teu estat:
vas passar a ser un més
d’aquesta joiosa ambició
que ens va parir a tu i a mi,
sense poder sortir
ni transgredir la llei comú
que ens va portar
per aquest camí
on tots som tus i jos.
|
||||
6. |
|
|||
|
LA JOIOSA AMBICIÓ QUE ENS VA PARIR (PART 2)
Oh, Déu meu! Per què no dorms?...
i te’n portes al teu llit
l’entramat de falses il·lusions!
Símptomes del passat
buscats a la teva llar,
t’has trobat un fotimer de nens
que han canviat la sort
dels carrers, han dit que no,
no han volgut trobar-se sols,
són llaminers!
No crec que estigueu capacitats
per balbucejar; sou la connexió
d’aquest punt neuràlgic que ens conté,
els diners que fins ara
us han donat no els torneu.
Tot i això, no podeu.
Les carícies que de joves
us van fer no les doneu.
No ploreu, no gemegueu,
m’han parit per magrejar-me
i consolar a tot fill de Déu.
|
||||
7. |
Son freda
02:56
|
|
||
|
SON FREDA
Fas que ningú
sàpiga on és la son,
no has resat mai
per tots.
El pa s’ha podrit sol
però te l’has pres,
i tots, tots som iguals
però aquests dos diferents.
Oh, Déu meu!
Treu la son del meu món!
|
||||
8. |
|
|||
|
LA JOIOSA AMBICIÓ QUE ENS VA PARIR (REPRISE)
Simptomàtics tedis han aparegut
a la teva llar
agreujant la nostra hostilitat.
T’has trobat tres nens
sans i plens
canviant la sort dels carrers,
quina dona s’ha cagat
i t’ha putejat
tan dolçament.
|
||||
9. |
|
|||
|
ESTIU, TARDOR, HIVERN, PRIMAVERA
Passen tres minuts de les set en punt,
ja res tornarà a ser com abans.
No he pogut trucar,
no volia una resposta d’infart.
Passen vint minuts
del segon dimarts d’agost,
he volgut trobar-me sol
però aquests pèls sempre hi són.
M’has mirat el pit,
m’has xuclat tot el sidral,
m’he esgarrifat i he plorat
però el cel és blau,
i no he pogut trobar cap núvol
on poder-me agafar
i poder oblidar que...
Ja sé que t’he negat,
però no facis que això em privi d’estar al teu costat.
Ja sé que tot és molt complicat,
però menja’m i esgarrifa’t com si fos un sidral.
Passa la tardor, ha continuat el nostre estiu,
les frases fetes no ens serveixen,
som tan diferents (de tots).
Ho sé tot, m’ho has dit tot,
però em falta per saber les estacions
que ens veuran passar suats i encostipats
dient per fi el que ja sabem (tots dos): que...
Ja sé que t’he negat,
però no facis que això em privi d’estar al teu costat.
Ja sé que tot és molt complicat,
però menja’m i esgarrifa’t com si fos un sidral.
|
||||
10. |
Taronja (Part 2)
06:37
|
|
||
|
TARONJA (PART 2)
Vas tastar la teva sang,
no vas trobar qui et digués...
les rodes són rodones,
el teu cap és quadrat.
No hi ha hagut trobada d’ulls feliços.
Molls ens hem quedat
d’estar asseguts a sobre teu.
Quan el sol llançava pedres
les orenetes construïen un bressol.
Benvinguts de nou.
És el segon cop que ens trobem,
no cal dir res de nou,
ja ho sabem... ja ho sabem tots.
No us doneu les mans!
Qui ho ha fet mai?
Qui fa petons a diari?
Qui?, si no hi vaig estar durant un any!
No es té en compte el teu passat.
No cal buscar, no hi ha res.
Els únics som nosaltres,
tothom qui viu s’hi ha trobat!
Tot i això no hi ha qui es faci enrere,
no cal trobar consol.
Quan el sol llança orenetes
no hi ha qui es trobi tot sol!
|
||||
Ben Roig Barcelona, Spain
Ben Roig neix amb la intenció de no deixar morir unes cançons que, tot i que s'han intentat ressuscitar diverses vegades,
fins ara ningú no ha pogut treure de la seva letargia.
Ben Roig ha trencat amb el passat i ressorgeix d'entre les cendres. L'objectiu és clar: respirar, per fi, i compartir allò que des de fa temps s'ha mantingut ocult per una manca de forces per poder conviure en aquest món.
... more
If you like Ben Roig, you may also like:
The Gospel of Holden Brown and the Wishes
by Holden Brown and the Wishes
Wry and witty rock that channels the arch spirit of Stiff Records in its snappy lyrics.
go to album
A new EP from Evan Myall delivers four songs packed with irresistible power pop harmonies and jangling guitars.
go to album
Mirage
by Josefin Öhrn + The Liberation
Retro psychedelic Swedish pop music with late Bowie vibes.
go to album
Horse Dance
by Josefin Öhrn + The Liberation
Stockholm psych-rockers carefully crafted jams with Krautrock-leaning, hypnotic rhythms and crystalline vocals.
go to album
featured on Bandcamp Radio Sep 15, 2015
go to album
Move To The Trees
by Winter McQuinn
Winter McQuinn mixes soft rock and psychedelic folk for a sound reminiscent of classic pop purveyors like Cut Worms and the Lemon Twigs.
go to album
Chugging, organ-laden motorik-psych from Spanish group Melange with lockstep rhythms and kaleidoscopic vocal harmonies.
go to album
